
اكسيل (ملحن)
الصفحه دى يتيمه, حاول تضيفلها لينك فى صفحات تانيه متعلقه بيها. اكسيل ملحن مزيكا من امريكا.
الصفحه دى يتيمه, حاول تضيفلها لينك فى صفحات تانيه متعلقه بيها. اكسيل ملحن مزيكا من امريكا.
Offensiva a oltranza è la denominazione con cui fu conosciuta nel periodo precedente la prima guerra mondiale la tattica operativa adottata dall'esercito francese sotto la spinta degli studi di teoria e filosofia bellica sviluppati da alcuni dei principali generali e pensatori militari della nazione. Le truppe francesi iniziarono la prima guerra mondiale impiegando l'aggressiva tattica dell'offensiva ad oltranza e sferrando una serie di attacchi che di regola vennero respinti dalle forze tedesche e costarono perdite elevatissime; tuttavia l'elevato spirito offensivo e la resistenza morale dei soldati francesi permise di vincere la prima battaglia della Marna e fermare l'invasione. Dopo la fine della guerra di movimento e l'inizio della guerra di trincea l'esercito francese rinunciò progressivamente alle sue tattiche offensive preferendo accrescere al massimo la potenza di fuoco fornita dall'artiglieria media e pesante.
Ein Weltempfänger ist ein Radiogerät, das sich besonders für den Empfang von Kurzwellenrundfunksendern eignet. Der Name ergibt sich aus der Tatsache, dass Kurzwellen sich von einem einzigen Sender aus über den gesamten Globus ausbreiten und so weltweit empfangen werden können. Häufig ist mit diesen Radios zusätzlich der Empfang von weiteren Frequenzbändern und des UKW-Rundfunks möglich. Tragbare Weltempfänger wurden im Jahr 1939 von Eugene F. McDonald, dem Chef der Zenith Radio Corporation eingeführt.
La Petite messe solennelle és una missa composta per Gioachino Rossini l'any 1863, originalment escrita per a quatre solistes, cor mixt, dos pianos i un harmònium. Es va estrenar el 14 de març de 1864 a la capella privada de la residència particular del comte Alexis Pillet-Will, situada a la rue Moncey de París. Posteriorment va ser orquestrada pel mateix Rossini. Rossini va escriure aquesta missa quatre anys abans de morir, pel que és considerada com el seu testament i part del que ell va anomenar Pecats de vellesa. Aquesta peça, refinada i elegant, evita l'opulència sentimental de la major part de les obres litúrgiques contemporànies. Petite messe solennelle és una composició molt inusual que prové del darrer període creatiu de Rossini, separat de la seva carrera com a compositor d'òpera per un interval de gairebé trenta anys i per un qüestionament radical del propòsit de la composició, que ha estat acompanyat per una igualment espectacular renovació de l'estil musical.