Jacques Cartier, batejat Jakez Karter, fou un navegant i explorador bretó, el primer gran explorador francès d'Amèrica del Nord.
Rebé l'encàrrec de Francesc I de França de cercar el pas del nord-oest cap a les Índies. El 1534 sortí de Sant-Maloù, arribà a Terranova, recorregué Nova Brunsvic i tocà terra canadenca a Gaspé, on establí contactes amb els indis. El 1535 féu el segon viatge i descobrí el riu Sant Llorenç; arribà a la seva desembocadura i poc temps després remuntà el riu i arribà fins on posteriorment fou establerta la ciutat de Mont-real. En aquest viatge aprengué el nom del Canadà, i el 1536 tornà a França. El 1541 emprengué un tercer viatge sota el comandament de J.F. de la Roque, senyor de Roberval, nomenat lloctinent general del Canadà, amb qui intentà de fundar una colònia; va ser comandant de la colònia Charlesbourg-Royal els anys 1541 i 1542. Cartier, però, se separà de l'expedició i tornà al seu país. Escriví les relacions dels seus dos primers viatges.
Els mapes que va realitzar, van permetre que el golf i el riu sant Llorenç apareguessin per primera vegada en les representacions cartogràfiques del món.
